La vida sense gravetat

Redacció: Berta Ferrando Morales

Curs: 2n de l'ESO

Col·legi Mare de Déu del Carme

La ingravidesa és la manca de la gravetat. Com les persones estem acostumades a estar sotmeses a la gravetat terrestre, si marxéssim de la Terra o viatgéssim a l'espai, ens seria molt difícil acostumar-nos a moure'ns i a actuar sense gravetat. I per molt atractiu i divertit que sembli, no ho és tan com sembla i requereix de molta activitat física.

A les naus, els astronautes no es desplacen caminant com ho fem a la Terra. Ells a les naus floten, donada la situació d'ingravidesa. Els astonautes es desplacen amb les mans, aguantant-se amb objectes i donant-se impuls. Per això, com nosaltres estem acostumats a desplaçar-no en un àmbit amb gravetat, moure'ns en una nau sense gravetat, seria una activitat molt complicada i que s'ha d'aprendre.

I què passaria si deixem un objecte, com un bolígraf, sobre una taula? Quan nosaltres saltem o llancem objecte, ho fem de tal manera que el resultat és una trajectòria parabòlica, però si fem aquestes accions en una situació d'ingravidesa, el cos impulsat va cap amunt i les conseqüències o problemes de fer això poden ser: perdre l'objecte llançat o donar-se un bon cop. Per això, s'ha d'aprendre a deixar les coses enganxades en algun lloc.

La ingravidesa també te unes repercussions mèdiques importants. Físicament, el cos se'n ressent molt per la manca de la gravetat. Algunes conseqüències poden ser: perdre la resistència en els ossos i es fan més fràgils, disminució del volum de la musculatura, atròfia del sistema locomotor, dificultat en la tasca del sistema cardiovascular, etc. Els astronautres poden prevenir aquests riscos fnt exercicis físics cada dia per endarrerir el deteriorament corporal. Així, quan retornem a la Terra, es recuperen més ràpidament.

Les persones que passen llargues temporades a l'estacio espacial o a la nau també troben alguns inconvenients. Durant els primers dies que es troben a l'espai, la gravetat altera el seu sentit de l'equilibri, pateixen vòmits, mal de cap i molta suor fins que s'acostumen. També un dels inconveninents és el menjar: tenen inconvenients al desplaçar-se (ho han de fer amb les mans) i els aliments i la beguda, tot, floten. Han de menjar de manera especial i degut a això es poden aprimar molt i perdre resistència física, etc. El que ja indicava al paràgraf anterior.

"Gravetat zero" de l'artista Daniel Canogar.

Art Termonuclear: el Sol

Aquest inici de mes, la NASA ha publicat un espectacular vídeo de 30 minuts de duració, en definició ultra HD (4K), que mostra l'activitat del Sol amb tot detall. El vídeo ha estat realitzat amb les imatges gravades pel telescopi espaial Solar Dyanamics Observatory (SDO). Gràcies als avenços en aquest tipus de tecnologia, les imatges permeten distingir entre les diferents estructures i peculiarietats de la superfície solar: erupcions, explosions gegants de llum, raigs X, arcs coronals, etc.

Imatge captada des d'una nau espaial de la NASA, on s'observa el telescopi espaial SDO i una erupció de plasma en forma de bucle.

Recreació artísitica i conceptual del telescopi espaial SDO.

Per saber més de la nostra estrella més propera...
"El Sol sempre brilla, sempre amb la llum i l'energia que impulsen el clima, la biologia i més. A més de mantenir la vida a la Terra, el Sol també envia un fluxe constant de partícules, anomenades vent solar, i a vegades entra en erupció amb núvols gegants de material solar (ejeccions de massa coronal) o explosions de raigs X (erupcions solars). Aquests events es poden visualitzar des del nostre entorn espaial fins als límits del nostre sistema. En l'espai, el telescopi espaial SDO de la NASA, manté un ull en la nostra estrella més propera i capta les seves imatges en 10 longituds d'ona diferents: cadascuna ajuda a ressaltar una temperatura determinada del material solar. En aquest vídeo, experimentem imatges SDO del Sol, amb un detall sense precedents. Presentat en una ultra alta definició, el vídeo presenta la dança del material incandescent de la nostra estrella que dóna vida, amb extraordinari detall, oferint una visió íntima de les grans forces del sistema solar".
- Lars Leonhard -

Com a curiositat...La Fi del Sol

El Sol porta 4.500 milions d'anys "cremant" hidrogen, i encara li queden reserves suficients com per seguir "cremant-ne" durant 5.000 milions d'anys més. Quan l’esgoti, començarà a inflar-se, i inflar-se, fins a convertir-se en una gegant vermella que s'empassarà a Mercuri i Venus, i arribarà fins a l'òrbita de la Terra. Durant un temps, "cremarà" heli per transformar-lo en carboni, però quan finalment l’esgoti, les capes més superficials de l'estrella seran expulsades cap a l'espai, mentre el nucli de carboni s'anirà contraient cada vegada més per efecte de la gravetat.

Les capes externes expulsades formaran un bonic embolcall de gas: una nebulosa planetària. El nucli de l'estrella quedarà reduït a una simple nana blanca, situada en el centre, que amb la seva radiació ultraviolada ionitzarà el gas de la nebulosa i la farà brillar.

Dins d’una nana blanca ja no es produeixen reaccions de fusió nuclear. La llum que emet prové de l'escalfor residual que li queda a l'estrella. És molt petita, però increïblement densa: concentra una massa com la meitat del Sol en un volum com la meitat de la Terra. Està composada principalment de carboni i oxigen. A mesura que va refredant-se es va cristal·litzant, és a dir, es transforma en un enorme diamant!!!

"Retirada d'exòtica" a la platja del Prat

Aquest dimecres, els nostres alumnes delegats verds del 1r cicle de l'ESO:

La Gisela Figueroa, la Raquel García i la Sara Casado (1r de l'ESO) 

L'Adrián Macías, el Víctor Jiménez i el José Malpartida (2n de l'ESO)

han participat en la retirada d'exòtica als espais naturals de la nostra platja. Aquesta actuació forma part del projecte "Alumnes gestors del Territori" i ha consistit en la retirada de dues espècies vegetals invasores: la Oenothera biennis i la Conyza sumatrensis.

Al nostre blog d'Escoles Verdes podeu llegir amb més detall aquesta actuació i gaudir-ne de les imatges que també us adjunto a continuació:

Retirada de plantes exòtiques a la pineda can Camins

Aquest matí, un grup de 6 alumnes delegats verds de la nostra escola han anat a la pineda de Can Camins per participar en l'activitat de retirada de plantes exòtiques. Aquesta actuació forma part del projecte "Alumnes gestors del Territori" i implica la participació dels alumnes dels centres de secundària del Prat, en les tasques de gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. 

La pineda de Can Camins és la més important del delta del Llobregat i com a reconeixement del seu valor, fa uns anys la Generalitat de Catalunya la va incorporar dins de la Xarxa Natura 2000, xarxa de protecció europea que inclou els espais verds de protecció prioritària.

Què trobem a la pineda?

Pins pinyers 

Garirebé tots els arbres de can Camins són pins pinyers, una espécie que viu bé a la sorra i que produeix pinyons comestibles.

Els pins que veiem avui a can Camins tenen una edat mitjana d'uns 70 anys. Però és ben segur, que anteriorment també hi havia pinedes en aquesta zona. Abans que Aena la comprés com a compensació ambiental per l'ampliació de l'aeroport, la pineda de can Camins va estar a punt de ser urbanitzada per fer-hi un barri residencial. Malgrat la construcció de la tercera pista, que va suposar la pèrdua d'una part de la pineda, se n'han conservat 31 hectàrees d'alt valor natural. 

Flors

Les plantes de la pineda són pròpies dels boscos i matollars de l'interior, com el llentiscle, o dels sorrals costaners, com el lliri.

Fongs 

A la pineda també hi ha molses, líquens i fongs, a causa de la seva humitat. 

Insectes 

Amb el bon temps, com a ara a la primavera, la pineda s'omple d'insectes: borinots, abelles, vespes, papallones, escarbats o cigales, amb el seu constant brunzir. 

Conills 

Els conills hi abunden, així com els ratolins de bosc, tot i que només els seus rastres en delaten la presència. 

Ocells 

A la pineda hi viuen molts ocells. En podem veure alguns, com el tudó o la garsa, i sentir-ne d'altres, com el picot o la mallerenga.

Orquídies

Una de les joies de la pineda són les orquídies, plantes d'una gran bellesa, amb flors petites però molt elegants. Les orquídies necessiten insectes i fongs per viure i reproduir-se. Al delta del Llobregat n'hi viuen unes 21 espècies, principalment en prats, pinedes i sorrals. A la pineda de can Camins n'han estat observades fins a 15 espècies diferents, i és un dels indrets més rics en orquídies de tot el delta.

Vegetació exòtica invasora

L'activitat d'avui consisitia en l'eliminació de determinades espècies vegetals exòtiques que estan envaïnt aquest espai natural i que afecten a les comunitats vegetals i animals exposades anteriorment. L'actuació es fa en aquelles espècies que tenen un efecte més negatiu en els comunitats naturals o que afecten l'ús públic o modifiquen el paisatge. L'eliminació es duu a terme amb mitjans manuals (amb l'ajut de motodesbrossadores, aixades i pales), en el cas d'espècies de petit port. 

Concretament, l'espècie de planta exòtica invasora que avui, els alumnes delegats verds havien d'aprendre a detectar i retirar és el:

Lligabosc del japó (Lonicera japonica)

Aquesta és una espècie d'enfiladissa que pot arribar a matar els arbres i arbustos per on s'enfila, pel que cal controlar la seva expansió.

Malgrat la motivació de tots, el que a primera hora del matí semblava un plugim, s'ha acabat transformant en una pluja constant que no ens ha permès endinsar-nos en el bosc. De manera que l'Olga Torné (coordinadora del Servei d'Educació Ambiental de l'Ajuntament) ens ha portat a les instal·lacions del Cèntric, on ha explicat què són les espècies exòtiques i/o invasores (així com les autòctones i al·lòcotones) i les implicacions ambientals i socials del seu increment. Després de repassar també algunes espècies com a exemple de tot això, ens han posat un breu documental com a resum de l'abans exposat, referent a l'impacte negatiu de la fauna exòtica o depredadora i la flora exòtica invasora, en la biodiversitat i l'equilibri dels ecosistemes.

Bon Nadal amb postals reciclades

Arriben les desitjades festes de Nadal i els alumnes de 1r han aprofitat l'última classe del trimestre i de l'any, per fer les seves pròpies postals nadalenques i a partir de materials que havien de buscar per casa. La classe ha estat un festival de cartolines de tots els colors, botons, cordills, llanes, llaços, taps, càpsules del cafè, cotó fluix, rotuladors i un llarg etcètera d'altres andròmines. Veritablement, hem practicat la regla de les 3R: Reciclar, Recuperar i Reutilitzar. L'obra final es presenta a continuació i amb ella, us desitgem a tots i totes:

Què mengen els bacteris?

Recordeu que els bacteris són els primers éssers vius que van poblar la Terra fa uns 3500 milions d'anys. Altres característiques que també estem estudiant dels bacteris, és que són els organismes més petits que hi ha (entre 1 i 10 µ). A més, són ubicus: els podem trobar a terra, a l'aigua (salada i doça), a l'aire, als aliments i fins i tot al nostre cos o al d'altres organismes! Els podem trobar adaptats a viure en condicions extremes de temperatura i altres factors que dificulten la vida. Alguns poden produir beneficis, altres malalties...

I què mengen els bacteris? Els alumnes de primer, que aquesta setmana estan treballant els regnes dels organismes més senzills, senten curiositat sobretot per aquesta funció vital d'uns èssers vius que ni tan sols es poden veure a ull nu!

Redacció: Victor Pascual

Curs: 1r de l'ESO

Col·legi Mare de Déu del Carme

Els organismes del regne moneres, segons el seu tipus de nutrició, poden ser: 

AUTÒTROFS: 

Quimiosintètics: Són els bacteris que realitzen processos químics per crear l'aliment a partir d'òxid de matèria inorgànica. 

La Thiomargarita namibiensis és un bacteri incolor del sofre que pot arribar a mesurar 0.75 mm. És l'organisma procariota més gran conegut en l'actualitat, i aquest fins i tot es pot veure a simple vista! La imatge mostra dues cèl·lules i les petites esferes groguenques són cúmuls de sofre de reserva. Aquests bacteris sulfurosos incolors extreuen energia de l'àcid sulfhídric, oxidant-lo fins a sulfat.

Fotosintètics: Són els bacteris que fan la fotosíntesi. 

La Rhodospirillum és un bacteri púrpura fotosintètic, capaç de produir energia a través de la fotosíntesi. 

Thiomargarita namibiensis.

Rhodospirillum.

HETERÒTROFS: 

Descomponedors o Sapròfits: Són els organismes que s'alimenten de les restes de matèria orgànica. 

Els Actinobacteris són un grup de microorganismes terrestres que es troben en el sòl i desenvolupen un parper molt important en la descomposició de la matèria orgànica. Aquests bacteris renoven les reserves de nutrients en el sòl i són fonamentals en la formació de l'hummus. També són els responsables de l'olor tan característic que presenta el sòl, després d'un event de pluja.

Actinobacteris.

Paràsits: Són els organismes que s'alimenten aprofitant-se d'altres organismes i a més els produeixen danys. 

El tètan és una malaltia provovada per uns bacteris que afecten el sistema nerviós i generen violentes contraccions musculars. Es tracta del Clostridium tetani, un bacil anaerobi, patògen, que es troba en el sól, sediments marins, medi inorgànic, metalls en oxidació i també en els excrements d'alguns animals. Aquest s'introdueix en el cos a travès de ferides obertes amb contacte amb terra contimanada, o per talls o penetració d'algun objecte oxidat. 

Mycobacerium tuberculosi és el bacteri responsable de la malaltia coneguda com tuberculosi. Aquest bacteri pot infectar qualsevol òrgan del cos humà, esdevenint el més freqüent la infecció pulmonar. Nomalment penetra per les vies respiratòries, arribant als pulmons, on troba l'ambient ideal per viure i reproduir-se. En conseqüència, aquest bacil provoca ferides en forma de tubèrculs en els teixits pulmonars. 

Clostridium tetani.

Mycobacerium tuberculosi.

Simbionts: Són els organismes que viuen gràcies a altres i a més els proporcionen algun benefici. Exemple: bacteris de l'estómac. 

Els rumiants com la vaca i l'ovella, són animals herbívors que tenen en una zona del seu estòmac, bacteris de l'espècie Bacteroides succinogenes. Aquests microorganismes s'alimenten de la cel·lulosa, que és la substància que constitueix la paret cel·lular dels vegetals comuns dels rumiants. Aquests animals són incapaços de digerir la cel·lulosa i gràcies a aquests bacteris, poden aprofitar els nutrients que produeixen els bacteris quan digereixen aquesta substància. 

Els bacteris del gènere Rhizobium viuen associats a les arrels de les plantes lleguminoses (soja, cigrons, pèsols). Aquests bacteris són capaços de captar el nitrogen de l'aire que arriben a les arrels de les lleguminoses. El nitrogen és vital per què aquestes plantes puguin realitzar el seu metabolisme.

Bacterioides succinogenes.

Rhizobium.

LUCA (the Last Universal Common Ancestor)

Els científics creuen que existeixen al voltant de 10 milions d'espècies diferents d'éssers vius sobre la Terra... Imagina què difícil pot resultar estudiar i comprendre les característiques, el comportament i l'evolució de cadascuna de les espècies!!!

Classificar és una activitat humana que permet ordenar per comprendre millor els elements d'un conjunt, i els científics classifiquen els éssers vius en grups i subgrups, cada cop més petit, tenint en compte les semblances i diferències que s'estableixen entre els organismes.

A l'hora de fer una primera classificació, els éssers vius s'agrupen en cinc grans grups anomenats Regnes. Aquests Regnes són: les Moneres, els Protoctists, els Fongs, els Vegetals i el Animals.

Però hem de tenir en compte que la classificació dels éssers vius ha sofert diverses modificacions al llarg de la història, segons els criteris establerts:

• Linneo, en el segle XVIII, separa els éssers vius en dos grans grups: el Regne Animal i el Regne Vegetal. 
• En el segle XIX, Haeckel va proposar un nou grup d'èssers vius: el Regne Protistes. 
• En 1969, Whittaker els agrupa en cinc regne, els tres anteriors i dos nous, anomenats el Regne Fongs i el Regne Moneres. 
• Posteriorment, Margulis i Schwartz modifiquen els criteris de classificació i els noms d'alguns regnes. I proposen: Moneres, Protoctists, Fongs, Plantes i Animals. 
• Karl Woese, en 1991, planteja una nova variació en aquest sistema: crea un nou taxó per davant dels regnes que anomena Domini. Segons la nova classificació, els éssers vius s'agruparien en tres dominis: Bacteria, Archae i Eukarya. 

A continuació, es mostra també la versió simplificada i modificada de l'Arbre filogenètic Universal (l'Arbre de la Vida) establert per Karl Woese, que mostra els tres Dominis:

Un "domini" es refereix a un nou taxó filogenètic que inclou les tres línies primàries: Archae, Bacteria i Eucaria.

I després, en línia descendent, li segueixen els sis Regnes: I-Moneres, II-Arqueobacteris, III-Protistes, IV-Fongs, V-Plantes, VI-Animals.

Aquest esquema es basa en les diferències trobades en les seqüències d'ARNr (àcid ribonucleic ribosòmic) comuns a tots els "éssers vius". Per què ho entengueu: hi ha característiques comunes en tots els éssers vius, doncs tots posseim el mateix codi genètic i això demostra un origen comú. Possiblement, aquestes característiques són part d'un ancestre universal, i aquests grups es van desenvolupar per separat.

Aquest progenitor comú és denominat LUCA (últim ancestre comú universal i en anglès: Last Universal Common Ancestor).

En aquest esquema podeu observar que també s'inclou a LUCA en el tronc de l'arbre. És a dir, l'hipotètic últim organisme del qual descendeixen tots els existents. Per tant, és l'avantapassat comú més recent de tot el conjunt dels éssers vius actuals i probablament, de tots els reconeguts a partir de fòssils.

S'estima que LUCA va viure al voltant de 3.500 milions d'anys. Encara que no es pot descartar teòricament que s'identifiquin restes d'altres éssers vius de la mateixa edat o fins i tot amb més antigüitat!!! Per tant, tot el que s'exposa de LUCA no significa que només existís aquest organisme al principi...Doncs la ciència evoluciona i dóna pas a nous descobriments i per tant, al coneixement de noves realitats.

LUCA també es pot denominar LUA (Last Universal Ancestor) o LCA (Last Common Ancestor) o únicament ancestre universal.

I com era LUCA? Existeixen algunes hipòtesis que intenten descriure'l. Es creu que podria haver estat un bacteri molt primitiu amb un ADN constituit per 572 gens, que són comuns a totes les formes vives del planeta i que són els responsables de les rutes metabòliques bàsiques. I a partir d'ell, tot ha estat evolució!

Per cert, observeu també que aquest esquema gràfic hauria de tenir per títol "del món cel·lular", doncs no inclou els virus...I és que, en analitzar els virus i els seus orígens, no es troba cap paral·lelisme amb les cèl·lules modernes.