Aquest inici de mes, la NASA ha publicat un espectacular vídeo de 30 minuts de duració, en definició ultra HD (4K), que mostra l'activitat del Sol amb tot detall. El vídeo ha estat realitzat amb les imatges gravades pel telescopi espaial Solar Dyanamics Observatory (SDO). Gràcies als avenços en aquest tipus de tecnologia, les imatges permeten distingir entre les diferents estructures i peculiarietats de la superfície solar: erupcions, explosions gegants de llum, raigs X, arcs coronals, etc.
 |
| Imatge captada des d'una nau espaial de la NASA, on s'observa el telescopi espaial SDO i una erupció de plasma en forma de bucle. |
 |
| Recreació artísitica i conceptual del telescopi espaial SDO. |
"El Sol sempre brilla, sempre amb la llum i l'energia que impulsen el clima, la biologia i més. A més de mantenir la vida a la Terra, el Sol també envia un fluxe constant de partícules, anomenades vent solar, i a vegades entra en erupció amb núvols gegants de material solar (ejeccions de massa coronal) o explosions de raigs X (erupcions solars). Aquests events es poden visualitzar des del nostre entorn espaial fins als límits del nostre sistema. En l'espai, el telescopi espaial SDO de la NASA, manté un ull en la nostra estrella més propera i capta les seves imatges en 10 longituds d'ona diferents: cadascuna ajuda a ressaltar una temperatura determinada del material solar. En aquest vídeo, experimentem imatges SDO del Sol, amb un detall sense precedents. Presentat en una ultra alta definició, el vídeo presenta la dança del material incandescent de la nostra estrella que dóna vida, amb extraordinari detall, oferint una visió íntima de les grans forces del sistema solar".
- Lars Leonhard -
Com a curiositat...La Fi del Sol
El Sol porta 4.500 milions d'anys "cremant" hidrogen, i encara li queden reserves suficients com per seguir "cremant-ne" durant 5.000 milions d'anys més. Quan l’esgoti, començarà a inflar-se, i inflar-se, fins a convertir-se en una gegant vermella que s'empassarà a Mercuri i Venus, i arribarà fins a l'òrbita de la Terra. Durant un temps, "cremarà" heli per transformar-lo en carboni, però quan finalment l’esgoti, les capes més superficials de l'estrella seran expulsades cap a l'espai, mentre el nucli de carboni s'anirà contraient cada vegada més per efecte de la gravetat.
Les capes externes expulsades formaran un bonic embolcall de gas: una nebulosa planetària. El nucli de l'estrella quedarà reduït a una simple nana blanca, situada en el centre, que amb la seva radiació ultraviolada ionitzarà el gas de la nebulosa i la farà brillar.
Dins d’una nana blanca ja no es produeixen reaccions de fusió nuclear. La llum que emet prové de l'escalfor residual que li queda a l'estrella. És molt petita, però increïblement densa: concentra una massa com la meitat del Sol en un volum com la meitat de la Terra. Està composada principalment de carboni i oxigen. A mesura que va refredant-se es va cristal·litzant, és a dir, es transforma en un enorme diamant!!!
