Abans de començar…
- A la Terra podem trobar molts ambients diferents, cadascun amb un clima i unes característiques físiques particulars.
- En algunes zones extremes del planeta, hi fa molta calor o molt de fred, l’aire pot ser tan sec o bé tan carregat d’humitat que no és fàcil sobreviure-hi.
- Malgrat tot, en tots aquests espais hi trobarem vida; en alguns casos, pocs individus d’un nombre reduït d’espècies, algunes d’elles microscòpiques.
- Tots els individus que comparteixen un territori tenen molt definit el rol que ocupen a la comunitat.
- Tot aquest conjunt de relacions que s’estableixen entre organismes i amb l’entorn, així com l’espai on es desenvolupen les interaccions, defineixen l’ecosistema.
- L’ésser humà forma part de molts ecosistemes i hi actua com un consumidor voraç.
L'ECOLOGIA
El terme ecologia va ser creat cap a la meitat del segle XIX pel biòleg alemany Erns Haeckel, a partir dels mots grecs: oikos (casa) i logos (estudi), de manera que vol dir "estudi de la nostra llar".
 |
| Ernst Haeckel, creador del terme ecologia i considerat el fundador del seu estudi. |
L'ecologia és aquella branca de la biologia que es defineix com la ciència que estudia les relacions que s’estableixen entre organismes diferents i entre ells i el medi.
A més, l'ecologia és una ciència pluridisciplinària: utilitza eines d'altres branques de la ciència (com la geologia, la física, la matemàtica, la geografia, etc.) per realitzar els seus estudis.
Hem de reconèixer el paper fonamental dels biòlegs i els geògrafs en els inicis de l'ecologia (s.XVIII), però també els dels grecs clàssics. Els filòsofs Hipòcrates i Aristòtils ja havien esdevingut observadors i pensadors naturalistes en l'àmbit de la biologia del seu context.
Durant el s.XIX, els conceptes evolutius sobre l'adaptació i la selecció natural de les espècies (Charles Darwin) es van convertir en pedres angulars de la teoria ecològica moderna i va ser quan la van transformar en una ciència mes rigurosa.
 |
| L'origen de les espècies (On the Origin of Species) és un llibre de Charles Darwin publicat el 24 de novembre de 1859, considerat un dels treballs precursos de la literatura científica i el fonament de la teoria biològica evolutiva. |
Des de llavors, els ecòlegs traten d'explicar:
- Els processos de la vida, interaccions i adaptacions.
- El moviment de matèria i energia a travès de les comunitats vives.
- El desenvolupament dels ecosistemes.
- L'abundància i la distribució dels organismes i de la biodiversitat en el context del medi ambient.
L'ecologia no és només un conjunt de teories, sino que va més enllà del seu objectiu d'estudi. Hi ha moltes aplicacions pràctiques de l'ecologia:
- En la consevació i gestió de medis naturals (l'agroecologia, l'agricultura, la silvicultura, l'agroforesteria, la pesca).
- En la planificació de les ciutats (l'ecologia urbana).
- En la salut comunitària.
- En l'economia.
- En la ciència bàsica aplicada.
- En la interacció social humana (ecologia humana).
Actualment apareix també el terme d'ecologia social relacionada amb l'esperit crític i de denúncia: una demostració de l'important que és pensar en la realitat i apostar per la construcció d'un món millor, des d'una òptica mediambiental i sostenible.
 |
| L'ecologia social vol esdevenir una crida d'atenció sobre els problemes relacionats amb el medi ambient. |
ELS ECOSISTEMES
Arrel de l'ecologia apareixen altres termes que cal definir també:
Els ECOSISTEMES: que són les relaciones que estableixen els éssers vius que habiten la Terra amb altres organismes i amb el medi (per alimentar-se i reproduir-se). Per tant, un ecosistema és el conjunt d’éssers vius que habiten en un ambient determinat, així com el medi físic que ocupen i les relacions que s’estableixen entre ells i amb el medi que els envolta.
En l'ecosistema s'hi poden identificar:
- El BIÒTOP: constitueix el medi físic que ocupen els organismes.
- La BIOCENOSI: (o comunitat): inclou tots els éssers vius que conviuen en l’ecosistema.
Atenent als termes de biòtop i biocenosi, cal recordar altre terme: la BIOSFERA, que és la part de la Terra i de l’atmosfera que conté els éssers vius, així com el conjunt d’organismes vius que hi habiten.
I finalment l'ECOSFERA: conjunt de tots els ecosistemes terrestres (amb unes característiques físiques, climàtiques, fauna i flora particulars).
 |
| Quins creus que són els límits de la vida a la Terra? |
LA DIVERSITAT D'ECOSISTEMES
Les regions de la terra amb un paisatge natural i unes condicions climàtiques semblants, i que a la vegada comparteixen unes comunitats de plantes i d’animals similars, formen un bioma.
 |
| La distribució dels biomes de la Terra depèn de les característiques climàtiques, les quals condicionen el paisatge, la fauna i la flora del ecosistema. |
Al mapa mundi anterior, podem distingir tres grans àrees o franges en cada hemisferi segons les condicions climàtiques:
- Una zona freda: que s'estén des dels pols fins als cercles polars. El clima és molt fred durant la major part de l'any. Inclou els biomes: el desert fred, la tundra i la taigà.
- Una zona temperada: entre els cercles polars i els tròpics. Les estacions són marcades, la temperatura no és ni massa freda ni massa calorosa. Inclou els biomes: el bosc caducifoli o atlàntic, el bosc meditarrani i les estepes i praderies.
- Una zona càlida: entre ambdós tròpics. Durant tot l'any les temperatures són altes i la pluviositat varia segons el bioma. Inclou els biomes: la selva equatorial, la selva tropical, la sabana i el desert càlid.
DESERT FRED
- Les temperatures són molt baixes i el vent és constant i fort.
- Les precipitacions són poc freqüents i en forma de neu.
- La vegetació és escassa.
- La fauna: mamífers marins (morses, foques), molts ocells, (pingüins), óssos i alguns invertebrats.
TUNDRA
- L’estiu és fresc i molt curt i l’hivern llarg i dred.
- Les precipitacions són escasses.
- En la vegetació destaquen les molses, líquens, gramínies i algunes plantes arbustives.
- En la fauna hi destaquen els mamífers com el ren, l’ós, la guineu i el lèmming, a més d’ocells i insectes.
TAIGÀ
- El clima és fred durant la major part de l’any.
- Les pluges són superiors a les de la tundra i la neu cubreix el sòl durant nou mesos.
- Predominen els boscos de coníferes (pins, avets), bedolls, molses i nabiu.
- Hi habiten: l’ós bru, rens, llops, guineus, l’ant, ocells i insectes.
BOSC CADUCIFOLI
- Els hiverns són freds i els estius temperats.
- Les pluges són abundants i repartides durant tot l’any.
- En la vegetació destaquen els boscos de fulla caduca (faig, roures, castanyers).
- En la fauna destaquen els senglars, cérvols, guineus, daines, rosegadors, ocells i insectes.
BOSC MEDITERRANI
- L’estiu és calorós i sec i els hiverns suaus i poc plujosos.
- Les pluges són breus però intenses.
- Els boscos són formats per alzines, sureres, roures, pins i ric sotabosc.
- Hi habiten ocells, insectes, rèptils i mamífers com conills, cabirols, esquirols i senglars.
ESTEPES i PRADERIES
- Els estius són calorosos i els hiverns freds.
- Les pluges són escasses i irregulars.
- Predomina la vegetació herbàcia, amb algun arbust.
- Hi habiten els grans herbívors: bisons, gaseles, cavalls. I llops, gossos, insectes i ocells.
SELVA EQUATORIAL
- Les precipitacions són molt abundants.
- La vegetació és exuberant, amb molts arbres de fulla perenne, lianes i falgueres.
- Hi ha molts insectes, rèptils i mamífers (jaguars i mones).
SELVA TROPICAL
- Hi ha una estació seca i una de plujosa amb precipitacions diàries.
- El bosc té menys espècies de plantes que la selva equatorial, i molts arbres perden la fulla a l’estació seca.
- Hi ha molts ocells, insectes i mamífers.
SABANA
- L’estació humida és de curta durada.
- Abunden les plantes herbàcies i els arbres dispersos, sobretot acàcies i baobabs.
- Hi ha molts mamífers: nyus, gaseles, zebres, antílops, elefants, hienes, lleons, rinoceronts, guepards.
DESERT CÀLID
- Durant el dia les temperatures són molt elevades i a la nit són fredes.
- Manca de precipitacions.
- Abunden el cactus i el creixement de la vegetació està limitat pel clima.
- Abunden els rèptils, els cangurs, els dromedaris i alguns ocells.
A més dels ecosistemes terrestres (tota la relació dels biomes indicats anteriorment), també trobem:
ELS ECOSISTEMES AQUÀTICS
La Terra és coneguda com el planeta blau perquè la major part de la superfície està formada per aigua, i per tant, pels ecosistemes aquàtics.
Els ecosistemes aquàtics comprenen hàbits diferents com poden ser els llacs, els rius o els mars, amb la corresponent fauna i flora. Encara que els podem estudiar de manera conjunta doncs l'entorn (l'aigua) és el mateix, s'acostuma a distingir entre dos tipus bàsics d'ecosistemes aquàtics, per tal de determinar les interacions que es produeixen entre els éssers vius i l'entorn.
La Terra és coneguda com el planeta blau perquè la major part de la superfície està formada per aigua, i per tant, pels ecosistemes aquàtics.
Els ecosistemes aquàtics comprenen hàbits diferents com poden ser els llacs, els rius o els mars, amb la corresponent fauna i flora. Encara que els podem estudiar de manera conjunta doncs l'entorn (l'aigua) és el mateix, s'acostuma a distingir entre dos tipus bàsics d'ecosistemes aquàtics, per tal de determinar les interacions que es produeixen entre els éssers vius i l'entorn.
- Ecosistemes marins: representen el 70% de la superfi´cie terrestre i el 99% del seu volum. Són d'aigua salada: mars, marismes i oceans. Es caracteritzen per una gran estabilitat i els factors ambientals més influents són: la llum del sol, la temperatura i la salinitat; els quals també depenen de la profunditat.
- Ecosistemes d'aigua dolça: aquí es troben els rius, les aigües subterrànies, els estanys, els pantans, les llacunes i els llacs. El seu grau de salinitat és molt inferior i constitueixen una font d'aigua de la que beure i amb la qual regar els cultius. La seva profunditat i la seva biodiversitat és inferior a la dels ecosistemes marins.
ELS ECOSISTEMES HUMANITZATS
Són els ecosistemes alterats per l'activitat humana: els camps de conreu i els parcs i jardins.
Es tracta de comunitats que contenen un nombre reduït d'espècies, inferior als ecosistemes originals; per tant, són ecosistemes amb una biodiversitat baixa.
EL SÓL COM A ECOSISTEMA
LES ADAPTACIONS DELS ORGANISMES AL MEDI
Les adaptacions són les característiques d'un individu que afavoreixen la supervivència i que s'hereten de pares a fills.
Els individus que mostrin trets adaptatius tenen més possibilitats de sobreviure que la resta de la població.
Els factors ambientals i concretament els factors abiòtics (que són els que determinen les característiques físiques i químiques del medi) més determinants de la vida terrestre i/o marina, són:
Els factors ambientals i concretament els factors abiòtics (que són els que determinen les característiques físiques i químiques del medi) més determinants de la vida terrestre i/o marina, són:
- Adaptacions a la defensa.
- Adaptacions a l'alimentació.
- Adaptacions a la temperatura.
- Adaptacions a la humitat.
- Adaptacions a la salinitat.
- Adaptacions a la llum.
- Adaptacions a la profunditat.
LES RELACIONS ENTRE ORGANISMES
Les relacions entre individus són necessàries per a la supervivència: els organismes que viuen en un ecosistema es relacionen amb altres individus ja sigui per obtenir l'aliment, per reproduir-se, per delimitar el territori o per protegir la descendència, etc.
Aquestes relacions es poden establir entre:
- Individus d'una mateixa espècie: relació intraespecífica.
- Individus d'espècies diferents: relació interespecífica.
RELACIONS INTRAESPECÍFIQUES (mateixa espècie)
- La competència: té lloc quan dos individus de la mateixa espècie s'enfronten per obtenir el mateix recurs, principalment l'aliment o el territori.
- La cooperació: té lloc quan la relació entre els organismes de la mateixa espècie proporciona beneficis a tots els membres que la practiquen. En aquest grup trobem: les associacions socials, familiars, gregàries i colonials.
RELACIONS INTERESPECÍFIQUES (espècies diferents)
- La depredació: en aquesta relació, l'animal que caça s'anomena depredador i el que és caçat s'anomena presa. El depredador pot ingerir la presa totalment o parcial.
- El parasitisme: un individu, el paràsit, s'alimenta a costa d'un altre organisme, l'hoste. El paràsit acostuma a viure sobre l'hoste o a l'interior seu. Els atacs del paràsit no acostumen a provocar la mort de l'hoste, tot i que el poden debilitar tant que a la llarga es pot morir.
- L'inquilinisme: un individu, l'inquilí, es protegeix posant-se a recer de l'altre o amagant-se en una part del seu cos, però sense provocar-li cap molèstia.
- El comensalisme: un individu, el comensal s'alimenta del menjar que abandona l'altre organisme. El comensal no proboca ni dants ni beneficis a l'altre individu.
- El mutualisme: els dos organisme associats treuen benefici de la relació.
- La simbiosi: quan les dues espècies s'associen per obtenir un benefici mutu i cap de les dues no pot viure per separat.
