6 de nov. 2014

Què mengen els bacteris?

Recordeu que els bacteris són els primers éssers vius que van poblar la Terra fa uns 3500 milions d'anys. Altres característiques que també estem estudiant dels bacteris, és que són els organismes més petits que hi ha (entre 1 i 10 µ). A més, són ubicus: els podem trobar a terra, a l'aigua (salada i doça), a l'aire, als aliments i fins i tot al nostre cos o al d'altres organismes! Els podem trobar adaptats a viure en condicions extremes de temperatura i altres factors que dificulten la vida. Alguns poden produir beneficis, altres malalties...


I què mengen els bacteris? Els alumnes de primer, que aquesta setmana estan treballant els regnes dels organismes més senzills, senten curiositat sobretot per aquesta funció vital d'uns èssers vius que ni tan sols es poden veure a ull nu!

Redacció: Victor Pascual
Curs: 1r de l'ESO
Col·legi Mare de Déu del Carme

Els organismes del regne moneres, segons el seu tipus de nutrició, poden ser: 

AUTÒTROFS: 
Quimiosintètics: Són els bacteris que realitzen processos químics per crear l'aliment a partir d'òxid de matèria inorgànica. 

La Thiomargarita namibiensis és un bacteri incolor del sofre que pot arribar a mesurar 0.75 mm. És l'organisma procariota més gran conegut en l'actualitat, i aquest fins i tot es pot veure a simple vista! La imatge mostra dues cèl·lules i les petites esferes groguenques són cúmuls de sofre de reserva. Aquests bacteris sulfurosos incolors extreuen energia de l'àcid sulfhídric, oxidant-lo fins a sulfat.

Fotosintètics: Són els bacteris que fan la fotosíntesi. 

La Rhodospirillum és un bacteri púrpura fotosintètic, capaç de produir energia a través de la fotosíntesi. 

Thiomargarita namibiensis.
Rhodospirillum.
HETERÒTROFS: 
Descomponedors o Sapròfits: Són els organismes que s'alimenten de les restes de matèria orgànica. 

Els Actinobacteris són un grup de microorganismes terrestres que es troben en el sòl i desenvolupen un parper molt important en la descomposició de la matèria orgànica. Aquests bacteris renoven les reserves de nutrients en el sòl i són fonamentals en la formació de l'hummus. També són els responsables de l'olor tan característic que presenta el sòl, després d'un event de pluja.

Actinobacteris.

Paràsits: Són els organismes que s'alimenten aprofitant-se d'altres organismes i a més els produeixen danys. 

El tètan és una malaltia provovada per uns bacteris que afecten el sistema nerviós i generen violentes contraccions musculars. Es tracta del Clostridium tetani, un bacil anaerobi, patògen, que es troba en el sól, sediments marins, medi inorgànic, metalls en oxidació i també en els excrements d'alguns animals. Aquest s'introdueix en el cos a travès de ferides obertes amb contacte amb terra contimanada, o per talls o penetració d'algun objecte oxidat. 

Mycobacerium tuberculosi és el bacteri responsable de la malaltia coneguda com tuberculosi. Aquest bacteri pot infectar qualsevol òrgan del cos humà, esdevenint el més freqüent la infecció pulmonar. Nomalment penetra per les vies respiratòries, arribant als pulmons, on troba l'ambient ideal per viure i reproduir-se. En conseqüència, aquest bacil provoca ferides en forma de tubèrculs en els teixits pulmonars. 

Clostridium tetani.
Mycobacerium tuberculosi.

Simbionts: Són els organismes que viuen gràcies a altres i a més els proporcionen algun benefici. Exemple: bacteris de l'estómac. 

Els rumiants com la vaca i l'ovella, són animals herbívors que tenen en una zona del seu estòmac, bacteris de l'espècie Bacteroides succinogenes. Aquests microorganismes s'alimenten de la cel·lulosa, que és la substància que constitueix la paret cel·lular dels vegetals comuns dels rumiants. Aquests animals són incapaços de digerir la cel·lulosa i gràcies a aquests bacteris, poden aprofitar els nutrients que produeixen els bacteris quan digereixen aquesta substància. 

Els bacteris del gènere Rhizobium viuen associats a les arrels de les plantes lleguminoses (soja, cigrons, pèsols). Aquests bacteris són capaços de captar el nitrogen de l'aire que arriben a les arrels de les lleguminoses. El nitrogen és vital per què aquestes plantes puguin realitzar el seu metabolisme.

Bacterioides succinogenes.
Rhizobium.