MESCLES

1. Substàncies pures
  • Les substàncies pures són constituïdes per un única classe de substància.
  • En les substàncies pures, tota la massa comparteix les mateixes característiques i propietats: densitat, color, temperatura de canvi d'estat, etc.
  • Quan una substància pura està formada per un únic tipus d'àtom, s'anomena element.
  • Quan una substància pura està constituïda per dos o més àtoms diferents, s'anomena compost.   
L'ozó està format per tres àtoms d'oxigen i per tant, és un element.
L'aigua pura és una substància que s'obté al laboratori a partir de processos de purificació, com ara la destil·lació. Per això, l'aigua pura rep també el nom d'aigua desti·lada. En aquest cas, l'aigua està formada per dos àtoms d'hidrogen i un d'oxigen i per tant és un compost.

2. Mescles
  • Les mescles són formades per la barreja de dues o més substàncies, cadascuna de les quals s'anomena component. 
  • La majoria de les substàncies naturals, i també de les artificials, són mescles.
  • En una mescla, les propietats de la substància depenen de les propietats de cadascun dels component, i també la concentració en la que es troben.
  • Quan els components no es distingeixen ni amb l'ajut d'un microscopi, les mescles s'anomenen homogènies. 
  • Quan els components es distingeixen a simple vista o amb l'ajut d'un microscopi, les mescles s'anomenen heterogènies.
L'aire, la xocolata desfeta o l'aigua de l'aixeta són mescles homogènies: els components no es distingeixen ni amb l'ajut del microscopi. L'aspecte de la substàncies és uniforme i tota la massa comparteix les mateixes propietats. 
El fum, la sorra de la platja o el suro són mescles heterogènies: els seus components es poden distingir a simple vista o amb l'ajut d'un telescopi. No tota la massa comparteix les mateixes propietats i l'aspecte pot no ser uniforme.

3. Mescles homogènies
En les mescles o solucions, tota la massa té les mateixes propietats i aquestes poden ser diferents de les propietats de cada component per separat.

En una solució s'hi distingeixen:
  • El dissolvent: és el component majoritari.
  • El solut: és el component o components minoritaris i que tendeix a distribuir-se de manera uniforme en tot el dissolvent.
Les solucions més comunes són les líquides, ja que la substància que actua de dissolvent acostuma a ser l'aigua, raó per la qual reben el nom de solucions aquoses.

El vinagre, format per aigua i alcohol, és una solució líquida.
L'aigua de mar, formada per aigua pura, clorur de sodi i altres sals, és una solució líquida.
L'acer, format per ferro i carboni, és una solució sòlida. Les solucions entre metalls s'anomenen aliatges.

Separació de mescles homogènies
Per separar els components de les mescles homogènies o solucions, el més habitual és provocar alguns canvis d'estat. Els mètodes més emprats són:
  • L'evaporació: s'utilitza per recuperar un sòlid dissolt en un líquid. Després de l'evaporació del dissolvent (líquid) es poden recollir els cristalls de solut (sòlid).
  • La destil·lació s'utilitza per separar i recuperar els components d'una solució líquida. Es basa en el fet que cada un té una temperatura d'ebullició característica.
La concentració de solucions
La concentracio d'una solució depèn de la relació que s'estableix entre el solut i el dissolvent. Segons la proporció de solut que contenen, les solucions poden ser:
  • Diluïdes: quan la quantitat de solut és petita respecte el dissolvent.
  • Concentrades: quan la quantitat de solut és molt gran respecte de la de dissolvent.
En conseqüència, apareixen els conceptes de solució diluïda i solució concentrada, els quals ens donen una idea aproximada de la proporció de solut respecte de la de dissolvent. 


Però per conèixer amb exactitud la composició d'una solució, cal saber-ne la concentració.

La concentració d'una solució indica la quantitat de solut dissolt en una quantitat determinada de dissolvent.

Les maneres d'expressar la concentració d'una solució són les segúents:
  • Tant per cent en massa (% en massa)
  • Tant per cent en volum (% en volum)
  • Concentració en massa


L'aigua mineral és l'aigua procedent d'un manantial que no conté residus orgànics però sí conté sals minerals dissoltes. En les etiquetes de les ampolles s'indica la concentració en massa de cadascuna d'aquestes.
4. Mescles heterogènies
Quan una substància és formada per diversos components visibles a ull nu o amb l'ajut d'un microscopi, constitueix una mescla heterogènia.  

De mescles heterogènies hi ha de tres tipus:
  • Les mescles heterogènies: els seus diversos components s'observen a simple vista. 
  • Suspensions: són mescles formades per un sòlid dispers en un líquid que a simple vista presenten un aspecte uniforme, però si la deixem durant un cert temps, els dos components se separen: les partícules sòlides precipiten i es dipositen al fons del recipient. 
  • Col·loides: són mescles uniformes i estables, és a dir, que no precipiten. Els seus components solament es poden distingir si s'observa la mescla amb un ultramicroscopi molt potent. Segons l'estat físic dels components del col·loide, se'n poden distingir diversos tipus: les emulsions, les escumes i els aerosols.
 
 
Les escumes són sistemes col·loidals per l'estretiment de les capes que envolten les bombolles de gas.
Un aerosol és un col·loide de partícules fines sòlides o líquides suspeses en un gas.
 
Separació de mescles heterogènies
Per separar els components d'una mescla heterogènia, es poden fer servir diferents mètodes segons l'estat físic dels components i les seves propietats:
  • Filtració: es fa servir per separar sòlids de mida petita suspesos en un líquid. És convenient deixar reposar la mescla per tal que les partícules mes denses es dipositin al fons del recipient. En fer passar el líquid per un filtre, les partícules sòlides hi queden retingudes.
Principals mètodes de separació de mescles heterogènies: FILTRACIÓ.
Si volem separar sòlids de tamany diferent, com per exemple grava, sorra i argila, utilitzem el garbellament. Es poden utilitzar molts garbells ordenats de major a menor gruix per separar els components per mides.
     
    • Separació magnètica: s'utilitza quan un dels components té propietats magnètiques.
    Principals mètodes de separació de mescles heterogènies: SEPARACIÓ MAGNÈTICA. En aquest cas, les llimadures de ferro són separades de la sal.

      • Decantació: s'utilitza per separar líquids de densitats diferents. Es deixa reposar la mescla en l'embut de decantació. La substància menys densa quedarà a sobre. S'obre la clau de pas de l'embut de decantació per recollir el líquid de menor densitat, en el recipient. La decantació també es pot utilitzar per separar sòlids de líquids. Cal deixar reposar la mescla i, amb molt de compte, abocar el líquid, que haurà quedat a la part superior, en un altre recipient.
       
      Principals mètodes de separació de mescles heterogènies: DECANTACIÓ.
      Subscriure's a: Missatges (Atom)