Bombetes nadalenques i sostenibles

Aquesta setmana hem transformant les classes de ciències naturals de 1r de l'ESO en un taller d'artesania sostenible. Aprofitant que arriba el Nadal, hem creat un espai perquè els alumnes puguin practicar la regla de les 4R, mentre dissenyen, fan i experimenten la seva felicitació, en forma de bombeta nadalenca i sostenible! 

Es tracta d'una altra manera d'aprendre, treballant amb materials molt quotidians i fàcils d'obtenir a casa com: teles, llanes, cordills, botons, plàstics, envasos, papers, enganxines, bijuteria, etc. Recuperant-los, Reduint-los, Reutilitzant-los i Reciclant.

Cadascú ha pogut particularitzar la seva pròpia bombeta fent servir materials comuns en usos no comuns, inventant altres funcions per a les coses i en definitiva: creant en comptes de consumir.

El taller d'aquesta setmana s'ha convertit en un motor per a la creativitat, l'experimentació, la innovació i l'aprenentatge de la ciència. També per a valors com el de treballar de manera individual o col•lectiva, descontextualitzar, acceptar l'error i tornar a començar...

Per participar-hi no han calgut coneixements previs, només saber el nom i propietats dels elements que es manipulaven i tenir moltes ganes de jugar i experimentar.

I és que des de l'assignatura de ciències naturals, també volem incentivar la creativitat i la innovació, elements tant essencials per a la disciplina científicotecnològica, a través de reptes centrats en la manipulació i el muntatge d'objectes i materials.

"Per obrir nous camins, s'ha d'inventar, experimentar, créixer, córrer riscos, trencar les regles, equivocar-se... i divertir-se."

Mary Lou Cook

BON NADAL AMB BOMBETES SOSTENIBLES!

L'aigua, un recurs imprescindible!

Aprofitant que els alumnes de 1r de l'ESO comencen a treballar la hidrosfera, aquest dijous hem organitzat el taller: "L'aigua, un recurs imprescindible!" amb la Fundació Ondablue.

L'objectiu principal d'aquest taller ha estat el d'entendre com les activitats antropogèniques modifiquen el cicle de l'aigua i què podem fer entre tots per intentar canviar alguns hàbits poc saludables i estalviadors.

Durant el taller, s'han plantejat qüestions com: 

• Quin ús fem del recurs aigua? 
• Les activitats humanes poden modificar el cicle de l'aigua? 
• Quins costos pot arribar a assolir l'aigua virtual? 

Els alumnes han hagut de trobar respostes a aquestes i altres qüestions mitjançant els seus coneixements previs envers la matèria i participant en una sèrie de jocs i dinàmiques, organitzades per la tallerista de la Fundació Ondablue.

Algunes images durant la interpretació del cicle de l'aigua, l'impacte de la desforestació o l'aigua virtual.

Representació del cicle de l'aigua i del cicle urbà pels alumnes de 1r ESO A.

El resultat ha estat espectacular i molt didàctic. Els alumnes han pogut repassar (o aprendre) continguts que fan referència a aspectes tan importants de la nostra hidrosfera, com:

• Entendre que l'aigua la podem trobar en tres estats.
• Aprendre que l'aigua en el nostre planeta es regula en funció d'un cicle denominat el cicle de l'aigua.
• Entendre els diferente processos que experimenta l'aigua durant el seu cicle.
• Comprendre que les accions humanes inflexion en aquest cicle natural.
• Prendre consciència del nostre paper per preservar el planeta.

I com a cloenda del taller, ens han fet la foto oficial de grup:

Alumnes de 1r ESO A. Ciències Naturals (Curs escolar 2015/16).

Alumnes de 1r ESO B. Ciències Naturals (Curs escolar 2015/16).

La vida sense gravetat

Redacció: Berta Ferrando Morales

Curs: 2n de l'ESO

Col·legi Mare de Déu del Carme

La ingravidesa és la manca de la gravetat. Com les persones estem acostumades a estar sotmeses a la gravetat terrestre, si marxéssim de la Terra o viatgéssim a l'espai, ens seria molt difícil acostumar-nos a moure'ns i a actuar sense gravetat. I per molt atractiu i divertit que sembli, no ho és tan com sembla i requereix de molta activitat física.

A les naus, els astronautes no es desplacen caminant com ho fem a la Terra. Ells a les naus floten, donada la situació d'ingravidesa. Els astonautes es desplacen amb les mans, aguantant-se amb objectes i donant-se impuls. Per això, com nosaltres estem acostumats a desplaçar-no en un àmbit amb gravetat, moure'ns en una nau sense gravetat, seria una activitat molt complicada i que s'ha d'aprendre.

I què passaria si deixem un objecte, com un bolígraf, sobre una taula? Quan nosaltres saltem o llancem objecte, ho fem de tal manera que el resultat és una trajectòria parabòlica, però si fem aquestes accions en una situació d'ingravidesa, el cos impulsat va cap amunt i les conseqüències o problemes de fer això poden ser: perdre l'objecte llançat o donar-se un bon cop. Per això, s'ha d'aprendre a deixar les coses enganxades en algun lloc.

La ingravidesa també te unes repercussions mèdiques importants. Físicament, el cos se'n ressent molt per la manca de la gravetat. Algunes conseqüències poden ser: perdre la resistència en els ossos i es fan més fràgils, disminució del volum de la musculatura, atròfia del sistema locomotor, dificultat en la tasca del sistema cardiovascular, etc. Els astronautres poden prevenir aquests riscos fnt exercicis físics cada dia per endarrerir el deteriorament corporal. Així, quan retornem a la Terra, es recuperen més ràpidament.

Les persones que passen llargues temporades a l'estacio espacial o a la nau també troben alguns inconvenients. Durant els primers dies que es troben a l'espai, la gravetat altera el seu sentit de l'equilibri, pateixen vòmits, mal de cap i molta suor fins que s'acostumen. També un dels inconveninents és el menjar: tenen inconvenients al desplaçar-se (ho han de fer amb les mans) i els aliments i la beguda, tot, floten. Han de menjar de manera especial i degut a això es poden aprimar molt i perdre resistència física, etc. El que ja indicava al paràgraf anterior.

"Gravetat zero" de l'artista Daniel Canogar.

Art Termonuclear: el Sol

Aquest inici de mes, la NASA ha publicat un espectacular vídeo de 30 minuts de duració, en definició ultra HD (4K), que mostra l'activitat del Sol amb tot detall. El vídeo ha estat realitzat amb les imatges gravades pel telescopi espaial Solar Dyanamics Observatory (SDO). Gràcies als avenços en aquest tipus de tecnologia, les imatges permeten distingir entre les diferents estructures i peculiarietats de la superfície solar: erupcions, explosions gegants de llum, raigs X, arcs coronals, etc.

Imatge captada des d'una nau espaial de la NASA, on s'observa el telescopi espaial SDO i una erupció de plasma en forma de bucle.

Recreació artísitica i conceptual del telescopi espaial SDO.

Per saber més de la nostra estrella més propera...
"El Sol sempre brilla, sempre amb la llum i l'energia que impulsen el clima, la biologia i més. A més de mantenir la vida a la Terra, el Sol també envia un fluxe constant de partícules, anomenades vent solar, i a vegades entra en erupció amb núvols gegants de material solar (ejeccions de massa coronal) o explosions de raigs X (erupcions solars). Aquests events es poden visualitzar des del nostre entorn espaial fins als límits del nostre sistema. En l'espai, el telescopi espaial SDO de la NASA, manté un ull en la nostra estrella més propera i capta les seves imatges en 10 longituds d'ona diferents: cadascuna ajuda a ressaltar una temperatura determinada del material solar. En aquest vídeo, experimentem imatges SDO del Sol, amb un detall sense precedents. Presentat en una ultra alta definició, el vídeo presenta la dança del material incandescent de la nostra estrella que dóna vida, amb extraordinari detall, oferint una visió íntima de les grans forces del sistema solar".
- Lars Leonhard -

Com a curiositat...La Fi del Sol

El Sol porta 4.500 milions d'anys "cremant" hidrogen, i encara li queden reserves suficients com per seguir "cremant-ne" durant 5.000 milions d'anys més. Quan l’esgoti, començarà a inflar-se, i inflar-se, fins a convertir-se en una gegant vermella que s'empassarà a Mercuri i Venus, i arribarà fins a l'òrbita de la Terra. Durant un temps, "cremarà" heli per transformar-lo en carboni, però quan finalment l’esgoti, les capes més superficials de l'estrella seran expulsades cap a l'espai, mentre el nucli de carboni s'anirà contraient cada vegada més per efecte de la gravetat.

Les capes externes expulsades formaran un bonic embolcall de gas: una nebulosa planetària. El nucli de l'estrella quedarà reduït a una simple nana blanca, situada en el centre, que amb la seva radiació ultraviolada ionitzarà el gas de la nebulosa i la farà brillar.

Dins d’una nana blanca ja no es produeixen reaccions de fusió nuclear. La llum que emet prové de l'escalfor residual que li queda a l'estrella. És molt petita, però increïblement densa: concentra una massa com la meitat del Sol en un volum com la meitat de la Terra. Està composada principalment de carboni i oxigen. A mesura que va refredant-se es va cristal·litzant, és a dir, es transforma en un enorme diamant!!!

"Retirada d'exòtica" a la platja del Prat

Aquest dimecres, els nostres alumnes delegats verds del 1r cicle de l'ESO:

La Gisela Figueroa, la Raquel García i la Sara Casado (1r de l'ESO) 

L'Adrián Macías, el Víctor Jiménez i el José Malpartida (2n de l'ESO)

han participat en la retirada d'exòtica als espais naturals de la nostra platja. Aquesta actuació forma part del projecte "Alumnes gestors del Territori" i ha consistit en la retirada de dues espècies vegetals invasores: la Oenothera biennis i la Conyza sumatrensis.

Al nostre blog d'Escoles Verdes podeu llegir amb més detall aquesta actuació i gaudir-ne de les imatges que també us adjunto a continuació:

Retirada de plantes exòtiques a la pineda can Camins

Aquest matí, un grup de 6 alumnes delegats verds de la nostra escola han anat a la pineda de Can Camins per participar en l'activitat de retirada de plantes exòtiques. Aquesta actuació forma part del projecte "Alumnes gestors del Territori" i implica la participació dels alumnes dels centres de secundària del Prat, en les tasques de gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. 

La pineda de Can Camins és la més important del delta del Llobregat i com a reconeixement del seu valor, fa uns anys la Generalitat de Catalunya la va incorporar dins de la Xarxa Natura 2000, xarxa de protecció europea que inclou els espais verds de protecció prioritària.

Què trobem a la pineda?

Pins pinyers 

Garirebé tots els arbres de can Camins són pins pinyers, una espécie que viu bé a la sorra i que produeix pinyons comestibles.

Els pins que veiem avui a can Camins tenen una edat mitjana d'uns 70 anys. Però és ben segur, que anteriorment també hi havia pinedes en aquesta zona. Abans que Aena la comprés com a compensació ambiental per l'ampliació de l'aeroport, la pineda de can Camins va estar a punt de ser urbanitzada per fer-hi un barri residencial. Malgrat la construcció de la tercera pista, que va suposar la pèrdua d'una part de la pineda, se n'han conservat 31 hectàrees d'alt valor natural. 

Flors

Les plantes de la pineda són pròpies dels boscos i matollars de l'interior, com el llentiscle, o dels sorrals costaners, com el lliri.

Fongs 

A la pineda també hi ha molses, líquens i fongs, a causa de la seva humitat. 

Insectes 

Amb el bon temps, com a ara a la primavera, la pineda s'omple d'insectes: borinots, abelles, vespes, papallones, escarbats o cigales, amb el seu constant brunzir. 

Conills 

Els conills hi abunden, així com els ratolins de bosc, tot i que només els seus rastres en delaten la presència. 

Ocells 

A la pineda hi viuen molts ocells. En podem veure alguns, com el tudó o la garsa, i sentir-ne d'altres, com el picot o la mallerenga.

Orquídies

Una de les joies de la pineda són les orquídies, plantes d'una gran bellesa, amb flors petites però molt elegants. Les orquídies necessiten insectes i fongs per viure i reproduir-se. Al delta del Llobregat n'hi viuen unes 21 espècies, principalment en prats, pinedes i sorrals. A la pineda de can Camins n'han estat observades fins a 15 espècies diferents, i és un dels indrets més rics en orquídies de tot el delta.

Vegetació exòtica invasora

L'activitat d'avui consisitia en l'eliminació de determinades espècies vegetals exòtiques que estan envaïnt aquest espai natural i que afecten a les comunitats vegetals i animals exposades anteriorment. L'actuació es fa en aquelles espècies que tenen un efecte més negatiu en els comunitats naturals o que afecten l'ús públic o modifiquen el paisatge. L'eliminació es duu a terme amb mitjans manuals (amb l'ajut de motodesbrossadores, aixades i pales), en el cas d'espècies de petit port. 

Concretament, l'espècie de planta exòtica invasora que avui, els alumnes delegats verds havien d'aprendre a detectar i retirar és el:

Lligabosc del japó (Lonicera japonica)

Aquesta és una espècie d'enfiladissa que pot arribar a matar els arbres i arbustos per on s'enfila, pel que cal controlar la seva expansió.

Malgrat la motivació de tots, el que a primera hora del matí semblava un plugim, s'ha acabat transformant en una pluja constant que no ens ha permès endinsar-nos en el bosc. De manera que l'Olga Torné (coordinadora del Servei d'Educació Ambiental de l'Ajuntament) ens ha portat a les instal·lacions del Cèntric, on ha explicat què són les espècies exòtiques i/o invasores (així com les autòctones i al·lòcotones) i les implicacions ambientals i socials del seu increment. Després de repassar també algunes espècies com a exemple de tot això, ens han posat un breu documental com a resum de l'abans exposat, referent a l'impacte negatiu de la fauna exòtica o depredadora i la flora exòtica invasora, en la biodiversitat i l'equilibri dels ecosistemes.