21 d’oct. 2014

Sabíeu que...

Redacció: Núria Paisano
Curs: 2n de l'ESO
Col·legi Mare de Déu del Carme

Us presento algunes curiositats referents a les funcions vitals en els humans, aprofitant que les estem treballant a classe. Llegiu, llegiu!
  • La quantitat aproximada d'aliment que una persona ingereix en tota la seva vida és de 40 tones, o sigui, el contingut del remolc de dos camions. 
  • L'aparell digestiu més elemental que podem trobar en els éssers vius és el de les esponges, un primitiu estómac (anomenat cavitat atrial) que digereix els aliments que ha absorbit pels porus. Després, expulsa les substàncies innecessàries per un orifici anomenat òscul. 
  • L'arròs és un aliment ric en nutrients, però una vegada espellofat manca de valor vitamínic (tota la vitamina B de l'arròs es troba en la closca). El salvat (la closca de l'arròs mòlta) és una de les principals fonts de vitamina B.
  • S'ha calculat que entre els dos pulmons sumen uns 750 milions d'alvèols pulmonars: si els poguéssim aplanar, construiríem una superfície d'uns 70m2.
  • Els glòbuls vermells només triguen 5 segons en recórrer tots els capil·lars dels pulmons. 
  • Els pulmons no tenen la mateixa grandària ni el mateix pes: l'esquerre és una mica més petit que el de la dreta, i pesa 100 grams menys (600-500 grams). 
  • El ritme del cor dels vertebrats disminueix amb amb el tamany de l'animal. Com més petit és el cor, més, més ràpid batega. 
  • La quantitat de sang que el cor d'una persona haurà bombat quan tingui 80 anys és de...200 milions de litres! Es podrien omplir 60 piscines olímpiques! 
  • A l'interior dels ronyons d'una persona existeixen de 2 a 4 milions de tubs. Si es col·loquessin l'un al costat de l'altre, aconseguiríem un tub de 22 km. de longitud...Una mica més de la distància que hi ha entre la platja del Prat i la platja de Castelldefels! 
  • L'orina que pot arribar a expulsar una persona en tota la seva vida és de 41.000 litres; o per dir-ho d'una altra manera, una quantitat suficient com per inundar un camp de futbol. 

20 d’oct. 2014

Vivim envoltats de microorganismes

Aquest cap de setmana he tingut l'oportunitat d'assistir a un workshop organitzat pel grup DIYBio de Barcelona i formar part d'una experiència molt senzilla i de manera cassolana, però amb resultats sorprenents: el cultiu de bacteris biolumenescents. 

I ara que a 1r de l'ESO començarem la nova unitat de microbiologia, aprofito aquesta experiència per explicar-vos en què consisteix i demostrar-vos que vivim envoltats de microorganismes (encara que no els puguem veure a ull nu...).


Els microorganismes estan presents en molts ambients naturals com l'aigua, el sòl, l'aire, l'home i altres éssers vius, els aliments, etc. Resumint: formant part dels diferents ecosistemes (recordeu que les bactèries són ubíques). Però pel seu creixement requereixen de les condicions òptimes que les permeti viure.

Com també ja sabeu, a l'home l'interessa molt estudiar aquests microorganismes, pel fet de què d'alguna manera (beneficiosa o perjudicial), intervenen o interfereixen en la nostra vida diària. I per tal d'estudiar-los, s'utilitza el mètode fonamental del cultiu.

El cultiu consisteix en la multiplicació de microorganismes, com poden ser els bacteris, fongs o paràsits; en què es prepara un medi òptim per afavorir el procès desitjat (medi de cultiu). 

El medi de cultiu consta d'un gel o una solució amb els nutrients necessaris i condicions favorables de temperatura, humitat, pH i concentració d'oxigen. De manera que els bacteris poden alimentar-se i la colònia creix de manera adequada.

En aquest experiment preteníem identificar una espècie de bacteris concreta (bioluminescent) i crear-ne colònies per després estudiar el seu comportament davant condicions especials. Per fer-ho, havíem de tenir en compte que moltes espècies són molt semblants morfològicament (és impossible diferenciar-les amb només un microscopi). En aquests casos, per identificar-los cal utilitzar l'estratègia del medi de cultiu però amb un detall: el medi de cultiu ha de contenir productes que inhibeixin el creixement de la major part de les espècies, però no la del tipus que desitges descobrir...

Us indico els requeriments del cultiu de bacteris: 
  • Inòcul: suspensió de microorganismes que es transfereixen. 
  • Placa de Petri. 
  • Agar: gelatina vegetal d'origen marí. 
  • Hisop (aplicador) esterilitzat. 
  • Condicions adequades de temperatura, humitat, oxigen i pH. 
L'Agar és una gelatina vegetal d'origen marí. Conté molts nutrients i els bacteris poden prosperar en aquest. Aquest es vessa en les plaques de Petri estèrils, es solidifica en un gel i pot ser utilitzat com un medi de cultiu (pel creixement bacterià).

Llavors procedim de la següent manera...
  1. Netegem la superfície on estem interessats en realitzar el cultiu de bacteris. A més, ens assegurem de què l'aplicador estigui esterilitzat abans de començar i cada cop després d'utilitzar-lo. Això prohibeix la introducció de bacteris de fonts que no interessen.
  2. Retirem la part superior de la placa de Petri. La mantenim a la mà, sense posar-la en qualsevol superfície no estèril perquè no es puguin introduir bacteris en aquesta.
  3. Deixem anar suaument l'hisop d'anada i tornada en la superfície de la placa d'Agar, sense pressionar massa, ja que la superfície és molt delicada. Com un patró zig-zag i sense tocar la zona d'Agar dos cops.
  4. Tanquem la placa de Petri i la mantenim a temperatura ambient (les colònies triguen més temps en formar-se que si disposèssim d'una incubadora). 
  5. Després de 24 hores, examinem el creixement de les colòlonies de bacteris. 
I aquestes imatges que us presento a continuació, són les que finalment hem pogut contemplar...